Digué Jeremies:
«Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: “Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell”.
Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.
Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.»

Salm Responsorial

Sl 68,8-10.14.17.33-35 (R.: 14c)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats.
Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard.
Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.

Rm 5,12-15

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:
«No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats.
I no tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos.
No venen dos pardals per pocs diners? Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats.
A tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel.»

Mt 10,26-33

"No tingueu por dels qui maten només el cos"

Els cristians han experimentat persecucions al llarg dels segles i les experimenten també avui. Jesús ja ho va preveure i per això exhorta els seus deixebles a no tenir por: No tingueu por dels homes. Aquesta por no ens ha d’impedir de proclamar l’evangeli a tots els pobles: Allò que us dic a la fosca, digueuho a plena llum. L’ensenyament de Jesús ha d’arribar a tots els pobles. Ell relativitza les persecucions: No tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Sí, podem perdre la vida, però no és el fonamental; el pitjor que ens pot passar és perdre la nostra vida eterna, renegant o renunciant a la nostra fe. Però només serem capaços de donar la nostra vida si confiem totalment en el Senyor. Per això Jesús ens convida: No tingueu por; ho torna a repetir i ens recorda com Déu té cura dels ocells: Valeu més que tots els ocells plegats. El mateix trobem a la primera lectura. Jeremies sabia molt de persecucions: Denuncieu-nos-el perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell. En aquesta situació terrible, rodejat d’enemics per tot arreu Jeremies, tanmateix proclama: El Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi. I a aquesta confiança segueix una súplica: Senyor, feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. I acaba demanant a tots un càntic d’acció de gràcies perquè ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal. Pau recorda l’entrada del pecat en el món per un sol home, però afirma clarament: El do no té comparació amb la caiguda, perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia de Jesucrist: no ens cal tenir por de la persecució obra del mal i del pecat perquè la gràcia, el poder de Jesucrist és immensament superior. La confiança en Déu ens ha de fer superar qualsevol temor a la persecució o a les dificultats que tinguem per anunciar l’evangeli.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi